Altres indrets del terme

A la banda occidental del terme es troba el poble de Segura (28 h el 2005), a uns 3 km del cap de municipi. És situat al migdia d’un petit tossal, a 784 m d’altitud, i es formà a redós del castell de Segura. Hom pot diferenciar a la població el nucli antic, delimitat pels carrers del Cementiri, el carrer Major i el carrer del Castell, on es construïren les cases fins al segle XIX. Al carrer Major es destaca l’antiga residència dels Masades, avui anomenada de Can Subies, edifici d’àmplies dimensions i de bella factura, bastit al segle XVII com hom pot apreciar a la dovella central de la portalada principal, que duu la data del 1629. Al segle XX, els habitatges s’han construït a banda i banda del Carrer Nou, a la part oriental de la població. Al maig se celebra la festivitat de Sant Isidre, patró dels llauradors.

De l’antiga església romànica de Segura, situada a la banda oriental del turonet on s’alçava el castell, no queda cap resta —en el seu lloc es bastí el cementiri (1896)— i les pedres serviren per a la construcció a la fi del segle XVIII, de l’actual, d’estil barroc, de planta grega, dedicada a l’Assumpta. Presideix el temple un altar neoclàssic del 1833. Aquesta parròquia depenia del bisbat de Vic fins el 1957 i després es va unir a Tarragona.

El castell de Segura, és esmentat ja al començament del segle XII, quan Berenguer Sendred, que el devia tenir pels Cervera, el deixà per testament el 1123 al seu fill Arnau. A la segona meitat del segle XII consta com a possessió de Ramon de Cervera, senyor de l’Espluga Jussana de Francolí, el qual el donà en el seu testament, del 1182, al seu fill Guillem de Guardiolada, a qui succeí la seva filla Mateua. Morta Mateua el 1251, Marquesa, vídua de Guillem i mare de Mateua, i la germana d’aquesta última, Geralda, monges hospitaleres d’Alguaire, hagueren de pledejar amb els Pinós per la possessió del castell de Segura, i l’obtingueren gràcies a una sentència reial dictada el mateix any. Una altra sentència del 1252 confirmava a favor de les dites dones la possessió de Segura en contra de les pretensions de Guillem d’Aguiló, nebot de Guillem de Guardiolada, el qual reclamava també la possessió del castell de Segura. El 1261, Geralda feia donació a l’orde de l’Hospital de diversos llocs que havien estat del seu pare, entre els quals esmentava el castell de Segura, i el 1266, Marquesa, vídua de Guillem de Guardiolada, cedia també a l’Hospital el castell de Segura. Aquest orde comprà l’any 1380 a la corona la jurisdicció total damunt el lloc. Posteriorment passà al capítol de Tortosa —així consta documentat l’any 1763—, que el senyorejà fins al segle XIX.

Nucli de Segura