Història

Savallà, esmentat l’any 1043 com a serra d’Avellano en les confrontacions del castell de Conesa, fou donat pels comtes de Barcelona a la fi del segle XI, amb una bona part d’aquesta contrada, a la família dels Cervera.

Al segle XII el senyorejava encara aquesta família, ja que Ramon de Cervera el deixà en el seu testament el 1182 a la seva filla Elisenda, casada amb Berenguer d’Aguiló, i a Guillem d’Aguiló, fill d’aquest matrimoni.

A la fi del segle XII apareix com a senyor del lloc Gombau d’Oluja, i al segle XIII passà als Timor, i posteriorment, al segle XIV, als Boixadors, per casament de Francesca de Timor amb Berenguer de Boixadors. Bernat de Boixadors, fill dels anteriors, comprà al rei el 1380 la jurisdicció del castell juntament amb la de les Piles, Guialmons i Rubió. Els Boixadors, que senyorejaven el lloc, obtingueren el 1599, amb Bernat de Boixadors i d’Erill, el títol de comtes de Savallà, que ha perdurat fins als nostres dies i el castell es va convertir en una de les residències més importants de la comarca.

El castell fou reconstruït probablement durant el s. XV i també en el s. XVI. I va ésser residència habitual dels Comtes de Savallà, els Boixadors, fins al s. XVII.

Durant les guerres carlines, els veïns del poble foren obligats a portar feixos de llenya al castell per cremar-lo.

L'edifici, cremat i derruït, fou abandonat definitivament pels Comtes, els quals ,però , a la fi del segle XIX , amb la finalitat de restaurar el seu castell de Peralada , s'emportaren diversos elements arquitectònics de gran importància del castell de Savallà. 

Cal destacar la gran influència espiritual i econòmica que durant segles tingué sobre el poble la "Confraria del Roser".

Dibuix de Salvador Pascual i Estanella