Població i economia

El fogatge del segle XIV dóna a la població (savallencs) 25 focs i per a Segura 28, mentre que el 1378 Savallà arribà als 29 i Segura baixà als 21. Del segle XV al segle XVIII, Savallà oscil·là entre els 20 i els 26 focs (22 el 1407, 24 el 1515, 26 el 1553, 20 cases el 1706, 93 h el 1718 i 89 h el 1787). Segura experimentà una forta davallada al principi del segle XV (9 focs el 1407), seguida d’una lleugera recuperació als segles següents (10 focs el 1515, 13 el 1553, 12 cases el 1706, 59 h el 1718 i 57 h el 1787). Al segle XIX, a mitjan segle, hi ha una recuperació demogràfica a Savallà (64 h el 1830 i 128 el 1845), mentre que a Segura hom registrà una pèrdua progressiva de població (30 veïns el 1819, 5 veïns estimats en 30 h el 1830, 8 veïns el 1842 i 29 h el 1845). A la segona meitat del segle la nova tècnica fiscal assignava, el 1857, 465 h a les dues poblacions i 467 el 1860, màxim absolut en la seva història. Al llarg del segle XX ja no ultrapassà els 400 h i sofrí una progressiva minva (366 h el 1900, 370 el 1920, 266 el 1940, 144 el 1960), que arribà fins a l’inici de la dècada dels noranta (79 el 1975, 58 el 1981 i 56 el 1991). El 2005 s’enregistrà un lleuger increment (73 h), bé que amb una població força envellida. D'aleshores encà, la població ha seguit en retrocès trobant-se actualment, a la vora dels 60 habitants.

Més de la meitat del terme és ocupada principalment per garriga i algunes hectàrees de bosc, però l’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, dedicada gairebé tota al secà. Els principals conreus són els cereals, sobretot blat i ordi; hi ha algun petit sector de vinya i el regadiu es redueix a alguns horts per a l’autoconsum situats a la banda esquerra del Riu Corb. Part de la població treballa en les indústries de Santa Coloma de Queralt i s’ocupa de la terra els caps de setmana. Pel que fa a la ramaderia, cal esmentar el bestiar porcí i l’oví.

Camps de cereal a la Baixa Segarra